Canals va viure este divendres una de les cites més esperades de l’any amb la cremà de la foguera de Sant Antoni Abat, un acte multitudinari que va congregar milers de persones a la Plaça Major i que va tornar a situar el municipi com l’escenari de la foguera més gran del món.
El foc va ser, una vegada més, el gran protagonista d’una nit carregada de simbolisme, tradició i emoció, que va posar el colofó final a dies intensos de celebracions en honor a Sant Antoni, una festa profundament arrelada a la identitat canalina.
Un símbol únic i centenari
La monumental foguera de Canals destaca per les seues dimensions excepcionals i per un procés de construcció artesanal basat en grans troncs de pi, col·locats seguint una tècnica tradicional que s’ha transmés de generació en generació. Este element singular ha convertit la festa en un referent festiu de primer ordre més enllà de l’àmbit local.
Ver esta publicación en Instagram
Amb un origen que es remunta a segles enrere, la foguera està estretament vinculada a la devoció a Sant Antoni Abat, patró dels animals, i simbolitza la purificació, la protecció i la renovació. Al llarg dels anys, s’ha consolidat com l’eix central d’unes festes que formen part del patrimoni cultural valencià.
Un dia ple d’actes i tradició
La jornada gran va començar amb la benedicció dels animals infantils i la cavalcada dels festers més menuts, seguida de l’acte de benvinguda a les festes i el lliurament de la Bandera de Sant Antoni. Al migdia es va celebrar la missa en honor al patró, mentre que per la vesprada els carrers del municipi es van omplir de color amb la cavalcada de carrosses.
Després de les vespres solemnes, cap a les 21.00 hores, va arribar el moment més esperat amb l’encesa de la foguera a la Plaça Major. Les flames, visibles des de bona part del nucli urbà, van oferir un espectacle imponent que va il·luminar el centre històric de Canals.
La celebració va continuar amb el sopar de gala i l’actuació d’una orquestra al Pavelló Municipal, tancant així una jornada que va tornar a evidenciar la força i la vitalitat d’una festa que cada any atrau visitants i manté viva una tradició única.
